La kinesiologia ens ofereix unes eines fàcils d’aplicar que ens ajuden a activar tot el nostre potencial energètic per obtenir un millor rendiment i una millor gestió.
QUÈ ÉS LA KINESIOLOGIA?
El terme kinesiologia prové en la seva arrel de les veus gregues Kineesis, que significa moviment, i logos, tractat. Així doncs, la tècnica de la kinesiologia tracta de les alteracions del moviment.
Podem definir-la de forma més precisa com a la ciència que estudia els desequilibris físics, energètics, bioquímics i psíquics de l’organisme, en base a la informació obtinguda en sotmetre els músculs a una sèrie de “tests”.
BASES DE LA KINESIOLOGIA:
La kinesiologia es basa en el fet que la medul·la espinal æque amb el cervell forma el sistema nerviósæ funciona com el lligam entre el cervell i la resta del cos.
Els músculs, en relació amb el sistema nerviós central, treballen sota el principi “contracció-extensió (relaxació) i reaccionen als estímuls que provenen de l’exterior, siguin d’ordre psíquic, químic o estructural. Durant molts anys aquest mètode va ser utilitzat exclusivament per “testar” la funcionalitat i el to dels músculs.
Dos estudis clínics, en els anys 30, ajudaran a complementar la kinesiologia actual. El del Dr. Terence Bennet que descobreix que, certs punts sobre el cap, en ser tocats, influeixen en el rec vascular o sanguini de diferents òrgans (reflexos neurovasculars); i el del Dr. Frank Chapman, que descobreix uns punts, repartits en tot el cos, que correspondran als reflexos neurolimfàtics.
En els anys 60, les investigacions del Dr. J. Goodhesrt i el seu equip, donaran un gir total al concepte de la kinesiologia en observar que:
• tot múscul té una resposta dèbil quan el sistema que ha d’alimentar-lo ænerviós, sanguini, limfàtic o energèticæ es troba bloquejat o sotmès a estrès”
• establir la correspondència entre grups musculars i òrgans o parts específiques del nostre cos, demostrant així que certs músculs s’afebleixen quan les funcions de certs òrgans es desequilibren.
Els músculs, doncs, són un mitjà senzill i eficaç de donar-nos una retroinformació sobre el nostre estat físic, psíquic, energètic i bioquímic. El Dr. Goodheart denomina aquesta nova fórmula com a “Kinesiologia aplicada” i l’impacte d’aquest treball, en aquell moment, va fer que fos presentat per al premi Nobel.
A principis dels anys 70 es va fundar a EEUU l’“Internacional College of Applied Kinesiology”. A la dècada dels 80 la kinesiologia arriba al nord d’Europa, començant per Alemanya i Bèlgica, i és una mica més tard que fa la seva introducció a Espanya.
COM ENS POT AJUDAR LA KINESIOLOGIA EN EL DIA A DIA:
La funció del cervell és tridimensional, com un holograma, amb les seves parts interrelacionades entre elles, com un tot.
El cervell el podem dividir en hemisferi dret i hemisferi esquerre, en lòbul anterior o frontal i lòbul posterior o occipital (davant-darrere) i còrtex cerebral i sistema límbic (dalt-baix). Les dues parts més diferenciades són l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre. Entre tots dos hi ha el cos callós, un feix de fibres nervioses que relliguen els dos hemisferis del cervell per formar la totalitat de la persona, i que funciona com un pont. Cada una d’aquestes parts té la seva funció.
HEMISFERI DRET YIN
Principi femení
Intuïció
Creació inspirada
Tendresa
Deixar anar
Deixar fluir
Rebre
Emoció
Cantar
Ritme
Síntesi
Imaginació
Visió global
Sentiment de “justícia”
Canvi
Reconèixer les paraules
Artista
Orientació en l’espai
Passiu
Actua per instint
Impulsiu
Indisciplinat
Dansa
Flexible
Moviment
Relaxat
No té por
Aprenentatge visual
Emocions, sensacions
Il·limitat
Acceptació
HEMISFERI ESQUERRE YANG
Principi masculí
Raó
Creació raonada
Força
Control, tenacitat
Esforç, força de voluntat
Donar
Intel·lecte
Parlar
Comptar
Anàlisi
Lògica
Concret
Sentiment “d’eficàcia”
Rutina, conservador
Lectura
Científic
Referència en el temps
Actiu
Actua després de la reflexió
Ordenat
Metòdic
Rigidesa
Rígid
Estàtic
Contracció
Capta la por
Aprenentatge auditiu
Aprenentatge a través del tacte
Posa límits
Crític, jutja (bé/malament)
Per tenir tots els recursos al nostre abast i donar una resposta adequada a cada situació totes aquestes parts del cervell s’han de poder comunicar amb fluïdesa i funcionar d’una manera sincronitzada, sinó tendirem a desenvolupar-nos amb un o altre hemisferi i, en conseqüència, ens veurem limitats en els nostres actes.
Quan entrem en estrès: la zona del cos callós formada per menys cèl·lules nervioses o neurones, es bloqueja fàcilment i una gran part d’aquestes connexions nervioses no funcionen com deurien donant com a resultat un deficient o nul intercanvi entre els hemisferis dret i esquerre i aleshores és més difícil o impossible d’utilitzar el cervell en la seva totalitat. De la mateixa manera la informació ha de ser capaç de creuar amb facilitat les línies mitges del cervell i passar del davant al darrere i de dalt a baix amb fluïdesa.
Sempre que augmenta el nivell d’estrès disminuirà la coordinació i la cooperació entre els dos hemisferis i per corregir aquesta situació recorrem a mètodes que fan millorar el funcionament físic del cervell.
RECONNEXIÓ GENERAL:
Per dreta – esquerra: en general, sota estrès, el cervell esquerre agafa el control i les parts conscients i analítiques dominen i bloquegen les funcions de l’altre hemisferi. Llavors tindrem tendència a fer molt esforç a nivell mental a tallar la comunicació entre el cervell i el cos, ens tornem incapaços de pensar i actuar al mateix temps (reacció suprarracional a l’estrès): pensem i no reaccionem, no hi ha prou energia física.
Si és el cervell dret el que agafa el comandament, les parts inconscients dominen i bloquegen la participació de l’hemisferi analític, del pensament conscient, aleshores la persona perd la capacitat de discernir, de jutjar i d’escollir.
El comportament es torna mecànic, mal ajustat. La persona sent el conflicte en el seu interior però és incapaç d’articular i de resoldre. Un exemple el tenim quan un nen que molesta a classe i que no sap explicar la raó de la seva actitud.
La persona reacciona sense pensar (reacció irracional a l’estrès): hi ha massa energia física i un bloqueig del pensament analític.
Per fer aquesta reconnexió es fan una sèrie d’exercicis de kinesiologia que no exposo aquí perquè per entendre’ls s’han d’haver practicat primer.
Per davant – darrere: en el lòbul posterior esquerre s’hi troba l’ACI (Àrea Comú d’Integració), zona que rep totes les informacions de tots els sentits.
Aquí es memoritza tota l’experiència del passat i s’associa a la sensació del moment present. Sota l’estrès l’ACI pren el control i reacciona com sempre, basant-se en els antics esquemes i ens priva de qualsevol canvi que podria modificar el nostre sistema de creences. La prioritat de l’ACI és la supervivència, tot el que ens permet evitar el sofriment, la por, el dolor, per això considera qualsevol canvi com un mal a evitar encara que aquest canvi ens sigui beneficiós.
Si hi ha un curtcircuit no podem utilitzar les dades emmagatzemades en el cervell posterior i, per exemple, no podem transformar en llenguatge verbal el que hem llegit, ja que aquesta funció depèn del cervell anterior.
Per reconnectar faríem uns exercicis de kinesiologia.
FUNCIONANT AMB UN SOL HEMISFERI CEREBRAL:
CERVELL ESQUERRE
• Pensa constantment
• Fa esforços per tot
• Tensió en el cos / emocions
• Menja automàticament
• Desborda energia però es troba bloquejat
• Tendència a la miopía
• Pressa per acabar, impacient
• Jutja sense pietat
CERVELL DRET
• Somniador
• Sempre als núvols
• No capta els detalls
• Divagació de l’esperit
• No sembla esforçar-se per res
• Tendència a la hipermetropia
• Arriba tard
• Comença moltes coses i no acaba cap
SI HI HA INTEGRACIÓ
• Persona creativa, entusiasta, assenyada, feliç
• Amb energia
• Bona salut
• Capacitat de resposta
• Fa moltes coses fàcilment
• Té temps per tot
EXERCICIS
• Má front i occipital
• Massatge orelles
• Massatge occipital
• Dits entre ceies
• Punt botons del cerrell (*)
• Sota nas i barbeta (*)
• Còccix (*)
• Marxa creuada i recta (*)
• Signe de l’infinit (*)
• Ganxo de Cook (*)
• Pinza amb les cames creuades (ciatic, cervell)
• Unir les puntes dels dits.
Montserrat Lleonart